Tot lo bó s'acaba...

Com be diu el t´tol de l'entrada, ja s'ha acabat aquesta gran experiència.
Quan vàrem partir no m'imaginava que podria arribar a trobar-me tant bé a un lloc que no fos casa meva, però he comprovat que si i no descart que d'aqui uns anys torni per terres italiànes.
Ham estat 5 setmanes ben aprofitades i on he apres moltes coses tant a nivell profesional com personal, esper es un futur no molt llunyà poder fer un altre erasmus+, per què son una pasada!

Un dia més, es un dia menys

Cada dia quan t'aixeques no saps el que t'espera, encara que desitges que sigui bo.

Queden 12 dies, descomptant avui, per tornar a Menorca i en ve estic molt bé aquí, per què em serveix per descobrir com sóc i descobrir més coses sobre jo, sobre els meus gustos, rareses, manies....

Però també es ve que necessit tornar a sa meva illa i veure a tothom a qui m'estim s'àvies, pares, sister, amics... pot ser si és un poc d'enyorança, mai havia estat tant de temps fora de casa, però a vegades també és bo sortir de sa zona de confort, ja que no sempre et pots quedar amb allò que ja tens segur, has d'experimentar i viure.

No sempre tot ha d'anar bé, sinó que també hi pot haver dies dolents, dies en què no veus és moment d'acabar sa feina, i quan em passa sigui pel que sigui, que a vegades són tonteries, però que et fan ràbia, pens amb el que em va dir na Sara "no perquè un dia sigui dolent, tots ho seran i en vindrà un de millor".

El que està clar, és que pots elegir entre quedar-te amb el dolent o mirar cap a sa part positiva del que t'ha passat aquell dia.

24/04/2017

Siena.

Aquest passat dilluns en Xecma i jo vam anar a Siena, i com no és una passada!

Va ser tota una aventura perquè nosaltres pensàvem que seria arribar i trobaríem sa ciutat però no... quan hi vàrem ésser va resultar que estàvem a ses afores i ben perduts!
Quan vam veure un bus que arribava li vam demanar a on havíem d'anar per agafar-lo i va començar a donar-nos indicacions i quin caos, al final el vam arribar a entendre i vàrem travessar tot un centre comercial per poder arribar a sa parada de bus (després de pujar escales mecàniques més empinades impossible, feia por i tot, ja que estàvem pujant per una muntanya), que ens va dur al "centre" de Siena i el primer que vàrem fer va ser anar a aconseguir un mapa!!

Es pot dir que aquest lloc és s'encarnació d'una ciutat medieval per sa qual cosa està plena d'història, cultura i monuments; nosaltres els vàrem veure quasi tots, però vàrem veure els més importants com:

la Catedral que és d'estil arquitectònic gòtic-romàntic; la "Piazza del Campo" on també es troben en ella el "Palazzo público", la "Torre del Mangia" i la "Fonte Gaia": la "Basílica de San Domenico"; "Baptisterio del Duomo" i moltes altres coses més.

En resum, ens ho vam passar beníssim i vàrem caminar tant que en sol demà tenia un mal a ses cames... Ufa!! Però va valer la pena.
El que fa un poc de ràbia és que sent tots aquests monuments Patrimoni de s'Humanitat, s'hagi de pagar a quasi tots per poder entrar dins...

Una setmana més.

Ja ha passat una setmana des de Pasqua, i hi ha poca cosa a contar.

Aquest dilluns va venir en Joan, és professor, per fer-nos és seguiment i vam quedar amb diverses ocasions: vàrem anar a sopar al xino; un altre dia vam anar a veure l'escola d'hostaleria d'aquí que és molt xulo, és un edifici antic, que abans era com un palau i ara l'empren per donar classes i és mateix dia va venir a l'hotel, a fer és seguiment i pel cap vespre vam anar a fer un gelat.

Sobre la feina està anant molt bé, i es nota que s'atraca la temporada hi ha més gent i així és més entretingut, fins i tot he pogut baixar al bar i és una passada!

Hotel Excelsior

A aquesta nova entrada explicaré com és s'hotel, s'ambient que hi ha, els companys, entre altres.

Mai havia fet feina a un hotel, només a restaurants, i sa veritat és que no em desagrada, encara que també s'ha de dir que és de quatre estrelles i suposo que no és igual que els hotels que hi ha a peu de platja a Menorca i el que aquí no és temporada crec que també influeix.

S'hotel és molt xulo i està molt ben cuidat, clar que només veig sa part de sa cuina, és restaurant, sa sala de bufet, sa recepció, sa barra enorme que hi ha a sa planta baixa que és molt guai (si m'agrada estar darrere sa barra) i ses habitacions no; quant als companys hi ha és metre, és segon metre i tres cambrers contractats que no estan de pràctiques, perquè es veu que per Marina di Massa o a ses afores hi ha una escola d'hostaleria i els alumnes van a s'hotel i altres llocs a fer ses pràctiques, però en comptes de fer tota sa part teòrica fan com un dual i es divideixen en grups, i sa veritat és què són molt bons companys, hi ha molt bon rotllo, encara que és de pràctiques acabaven abans de ses vacacions de Pasqua.

Els torns de feina estan distribuïts de manera que pots fer dos horaris o és de 6 hores a 6 hores i mitja i tenir un dia lliure, o fer 8 hores cada dia i tenir dia lliure, jo en aquest cas tenc és primer horari i està bé; jo hi vaig es matins que és quan es donen és berenars (bufet) i és vespre quan hi ha els clients que sopen allà, i a més dins el mateix hotel tenen un restaurant que es diu "Sestante" i és dalt de tot de s'hotel i té unes vistes precioses! A part de servir sa carta que ofereixen també tenen una carta de sushi, però que només la fan de dijous a diumenge.

Així idò ja ho podeu fer una idea de com és l'hotel i del seu encant!

It's another day of sun

I com tot, s'han acabat ses vacacions de Pasqua.

Els últims dies, uns perquè va ploure i s'altre per ser és dia de Pasqua i no hi va haver busos que anessin a Massa per poder agafar és tren, no vam poder anar als altres destins turístics que teníem pensats per visitar, encara que açò no vol dir que no hi anem...

D'aquestes "mini" vacances en puc treure algunes conclusions, com per exemple, que sa vida no s'ha de planejar, sí que s'ha de tenir una idea de què es vol fer aquell dia, però sa resta deixar que passi, perquè al final és com més sa disfruta, com més se sent, com millor t'ho passes i encara que un dia no vagi com tu vols o no puguis a anar a un lloc per qualsevol cosa, fes altres plans, altres coses, però mai et quedis aturat.

14/04/17 Lucca.

Bon temps. Bici. Amics. Un poble rodejat per una muralla. Vegetació. Encant de la Toscana. Tranquil·litat.

Pel meu gust, em va agradar moltíssim més Lucca que Pisa, de moment, per què encara ens queden diversos destins per visitar.

És un poble amb molt d'encant i únic, si Pisa ja en tenia, aquest és millor, carrers estrets, antics, amb ses cases tan característiques que hi ha, s'ambient dels habitants, com els visitants, en ve no hi ha paraules per descriure el meravellós que és.

Aquest dia en teoria volíem anar a Florència, però per horaris de tren vam decidir anar a un altre lloc dels que havíem elegit per visitar. Vam arribar és migdia i és principi anàvem un poc perduts, encara que després vam veure sa muralla i vam decidir entrar, i mare meva!!! Preciós.

Vam rodar un poc i vam anar a dinar i es postre com no... gelat! Crec que mai havia menjat tant de gelat tants de dies seguits, igual que amb sa pizza i sa pasta... puf!! Açò si s'ha de dir que estan molt bons aquí, i és una temptació!!

Després d'açò decidirem llogar unes bicis i vam fer part de tota sa muralla, i finalment després vàrem tornar a casa.

Sense cap dubte, és un dia per recordar.

Menorquins per el món!!

És ara quan estic a sa meva habitació estirada damunt es llit, que em venen tots els pensaments que han passat per es meu cap durant aquests dies.

S'atraquen ses vacacions de Pasqua i en ve se'm fa molt raro no ser a Menorca, sa meva illeta, fer és primer bany de s'any, menjar crespells (formatjades no..), estar amb sa meva sister, ma mare i tota sa família..., anar es divendres cap vespre a veure sa professor de Maó, fer excursions...

Està clar que serà una Pasqua diferent, però ben entretinguda, ja que per començar avui hem anat a Pisa, i és super xulo!! Tots aquells paisatges que veus a ses pel·lícules italianes sobre la Toscana, que penses ostres, m'agradaria anar-hi i poder veure en directe i passejar per allà.. i s'ha fet realitat! És difícil de creure, però crec que ja m'hi vaig acostumant...

Tot són noves experiències que són benvingudes!! Açò si, enyor moooltíssim a tothom de ca nostra!!!